Imágenes de páginas
PDF
EPUB

HISTORIA D'IGUALADA

[merged small][merged small][merged small][merged small][graphic][merged small][merged small][merged small]

SLI 2600.5 (1)

HARVARD
UNIVERSITY
LIBRARY

13760

ES PROPIETAT.-S'HA FET LO DIPÓSIT
PREVINGUT PER LA LLEY

PROLECH

quí la teniu, compatricis, la Historia d'Igualada. Comprench la vostra frisança per llegirla, donchs l'anunci de la publicació d' una obra igualadina, degué produhir en vosaltres la natural impaciencia que sent un bon fill, quan sab d' una manera positiva que té en cami una carta de la mare; y com que, quan es d' ella, la carta sempre triga, quasi quasi renyaría al carter que li porta, sols perque no li ha duyta més aviat ó més depressa. No hi ha perill que li pregunte si ha baixat rierada grossa ó si la tartana ha tingut cap avería; la carta es de la mare, y quan la mare la escriu... ni's dispensaria una topada de trens que la retarde, ni una mala mar que la entretinga; sempre reb lo carter, sempre li sembla al bon fill que, si no té la carta abans, lo carter y ningú més ne té la culpa.

Pera demostrar que, en lo cas nostre, lo qui fá de carter es qui us saluda, deuría parlarvos d'aquells grans Jochs Florals igualadins, en los quals fou adjudicada la flor natural á ma poesía L'últim de la colla; deuria parlarvos d'aquell sopar intim del 25 d'Agost de 1904, que aplegava en una taula poetes premiats y bons patricis; deuria parlarvos, en fi, d' aquell brindis sortit del fons de la meva ánima, fent vots per la publicació d'aquesta Historia desitjada, que ja feya algún temps era enllestida. Mes ¿á qué? Tothóm recorda la escalforeta d' amor patri que's desenrotllá en aquells moments; tothom sab que unánimement se 'm confiá la tasca honrosa de dur a terme la impressió esperada. No podía dir que no, y accepti plé de goig la comanda, segur de que m'hi ajudaría un altre compatrici, com jo resident á Barcelona, en Joseph M. Serra y Marsal, llorejat cantor de La Bandera del Sant Christ y devotissim aymador de les glories d'Igualada.

Si ha trigat, donchs, alguns dies, aquesta carta que esperavau, si no haveu pogut llegirla, compatricis, tan prompte com voliau, bó fora explicar lo per qué y demostrar que 'l carter no n té la culpa. Peró no cal; quan se veja la presentació de la obra, la extensió dels seus dos volums, les variades ilustracions que la enriqueixen, les firmes dels diferents artistes que l'avaloran, les notes que en alguns capítols la recomanan, y les forçoses interrupcions que tots aquests extrems representan, peró en be de la meteixa y en profit del llegidor, estará demostrat palesament y sens duptes de cap mena, que 1 carter que haveu tingut no s' adormía... y com que, intelligenti pauca, parlém, com digué Virgili, de coses més grans: paulò majora canamus.

« AnteriorContinuar »